POEMA DE LA RESTA PORTANT-NE MECÀNICA

Tafanejant en internet, en el blog de POEMICUENTOS he trobat aquest poema que m’ha semblat molt simpàtic!

POEMITA PARA HACER BIEN LA RESTA CON LLEVADA

Ya sabemos hacer sumas
con llevada y sin llevar
pues en Primero aprendimos
las dos formas de sumar.
Y también hacemos restas,
¡está chupao sin llevar!,
pero estamos preparados 
para llevando restar
y por eso muy atentos
a la pizarra hay que estar,
no podemos distraernos
o entonces nos va a costar.
Hay que tenerlo clarito, 
siempre tienes que empezar
restando las unidades,
¡pero te debes fijar!
y si el número de arriba
es menor, ponte a pensar
que debes ponerle un uno
y ya podrás calcular.
Ese uno que tú has puesto
luego lo debes bajar
y sumarlo a la decena
¡no lo puedes olvidar!
Ahora de abajo a arriba
sólo tienes que contar
y el número que te salga
lo escribes en su lugar.
La resta ya tienes hecha, 
una resta singular,
pues la resta con llevada
acabas de realizar.
Recuerda bien estos pasos
y así podrás dominar
esta operación difícil
que te acabo de enseñar.

GRACIAS JAVIER POR COMPARTIR TU POESÍA

Publicado por JAVIER  

Etiquetas: MATEMATICAS, POESIA

HA ARRIBAT CARTA DEL NICO!!!

Ja fa uns dies que ens ha arribat la teva carta, Nico.
Tots i totes ens hem posat molt contents de veure que tens molts amics i amigues a la nova escola.  Quan puguis pots venir a visitar-nos i també ens pots escriure aquí al muntibloc.
Una abraçada molt i molt graaaaan! de tota la classe de 2n i de tot el professorat.

L'ARBRE DE NADAL

Hi havia una vegada una família que va sortir al bosc amb uns amics i el més petit es va perdre.
Havien anat a buscar un avet de nadal, però es va posar a nevar i així va ser com el més petit va desaparèixer.

Es van seure al voltant d'una soca vella i el que era més gran va dir:
- Busquem petjades de la seva mida!
Van trobar-ne unes, però eren més grans que  les del seu amic.
Van buscar i buscar...

Bucant, buscant,... es van trobar amb un ninot de neu que podia parlar!
Era un ninot que deia moltes tonteries. Els va portar a casa seva i com que era de neu, en comptes de tenir xemeneia amb foc, tenia gel!

Com que els nens patien molt perquè no trobaven el seu amic, el ninot, que tenia molt bon cor, els va ajudar a trobar-lo.

Tots els amics es van posar molt contents, i per a agraïr-li el que havia fet per ells, el van fer una ninota.

Els nens trobaven a faltar als seus pares, així que el ninot molt content els va acompanyar a  les seves cases.

SARA